Vistas de página en total

jueves, 27 de febrero de 2014

Caves en Oir para creer

[at070] paco rossique – caves


El canario Paco Rossique firma este trabajo para Audiotalaia, un disco inpirado y dedicado al “Cenobio de Valerón”, un parque arqueológico de Gran Canaria dónde se encuentra un complejo sistema de cuevas. A partir de grabaciones realizadas en las mismas Rossique desarrolla un trabajo de corte experimental pero nada agresivo que nos ofrece una escucha agradable y llena de pequeños detalles.

aqui

miércoles, 26 de febrero de 2014

Bells on caves en Sadayatana.com



Within God
2014-02-16

Dark Ambient, Drone, Experimental
Sadayatana Podcast #170
Average Bitrate: 138kbps mp3
Download: archive.org
Cover: Beau Rogers
Podcast Mirror Site: archive.org
Direct URL: Within God
Review at archive.org: Sadayatana #170

The Beduin could not look for God within him: he was too sure that he was within God. He could not conceive anything which was or was not God, Who alone was great; yet there was a homeliness, an everyday-ness of this climatic Arab God, who was their eating and their fighting and their lusting, the commonest of their thoughts, their familiar resource and companion, in a way impossible to those whose God is so wistfully veiled from them by despair of their carnal unworthiness of Him and by the decorum of formal worship. Arabs felt no incongruity in bringing God into the weaknesses and appetites of their least creditable causes. He was the most familiar of their words; and indeed we lost much eloquence when making Him the shortest and ugliest of our monosyllables.

- T. E. Lawrence, Seven Pillars of Wisdom (1922)

start   artist   title
00:00 Hank Tilbury By the Stars
12:04 Taiga Music of Presence (excerpt)
21:14 Frozen Ocean Den Stora Kylan Gar
28:48 Sōzu Project Dark Wings
36:02 Aires Orgânico II - Monolítico
47:09 Scott Lawlor & Earlyguard Abstraction
73:35 Hank Tilbury The Widening
85:45 Paco Rossique Bell on caves
97:47 Susperia-Electrica Beyond Space
109:35 Carlos Ramirez and Chris Silver T Near Earth
110:18 SiJ & WMRI The Shining Dark (Short Version)
116:28 mystified Winter Spirit
121:05 deafness Heaven

sábado, 22 de febrero de 2014

viernes, 21 de febrero de 2014

Caves en Vericuetos, Gijón


Vericuetos 90 (18-2-14) Radio Kras

Radio KRAS emite desde el 105 FM en Xixón y a través de esta web 

Chicago Underground Duo – Mombu – Rustavi Choir – Paco Rossique – Jorge Marredo – Martes Musicales en Miércoles – Ex-Easter Island Head – Spartak – Opitope

jueves, 20 de febrero de 2014

Caves en Núvol de Fum

dijous, 20 febrer de 2014

núvol de fum 061 | coves

Escolta el podcast
O descarrega'l: núvol de fum 061.mp3


    Una setmana més viatgem pel món repassant algunes novetats i també recuperant alguna peça antiga però que val la pena escoltar. Comencem amb la nova publicació de Laverna, un treball del projecte AV-K de l'italià Anacleto Vitolo que comecem a repassar avui i que seguirem escoltant en propers programes. Continuem amb un projecte força curiós, que mescla música electrònica i ambient en torn del concepte de tecnologia i les seves parts fosques. Aquest disc, format a partir de peces curtes, es titula Transmit i el signa Telegraph 909, projecte del canadenc Denis Desjardins. Seguim fent un petit repàs a un recopilatori publicat pel netlabel Argentí Sincro sota el nom de Menesunda, en ell trobem peces de at/on, Y.E.T. o Termotank, entre d'altres. I un tema una mica més antic que recuperem és elCetacean Encounter de Symatic Star, una peça amb gravacions de balenes extret del seu disc titulat Aquatic, sota el paraigües de 45 echoes sounds.

    El títol del programa d'avui ens el dóna Paco Rossique des de la darrera publicació d'Audiotalaia. Caves és un treball d'electrònica experimental inspirat i dedicat al "Cenobio de Valerón", un parc arqueològic de Gran Canaria, dón és Paco Rossique, on s'hi troba un sistema de coves que servia de graner als habitants de l'illa a finals del s.XV. Un disc excel·lent d'ambients experimentals plens de detall. I acabem el programa recuperant l'antic costum de punxar alguna cosa de dub techno, aprofitant que acaba de sortir el nou treball deTeemu T a Basic Sounds. Un EP titulat City Night amb tres talls de dub techno molt profund i ambiental...

Tracklist del programa

01 [lav59] AV-K - anxiety
02 [lav59] AV-K - rising
03 [bfw223] telegraph 909 - interference
04 [bfw223] telegraph 909 - the black wasp
05 [bfw223] telegraph 909 - the sound of big useless data
06 [bfw223] telegraph 909 - web war one
07 [snl010] at/on - hjallbo
08 [snl010] Y.E.T. - asa
09 [snl010] termotank - equinoxio
10 [45e020] symatic star - cetacean encounter
11 [at070] paco rossique - cueva de los verdes
12 [bsc042] teemu t - wavescape

miércoles, 19 de febrero de 2014

Caves en RNE 12-2-2014

"Caves" de un servidor, en el espacio Taller de Arte, dentro del programa la Dársena de Radio Clásica 12/02/14 (a partir del minuto 19 y hasta el minuto 24 aprox.)



http://www.rtve.es/alacarta/audios/la-darsena/darsena-carolin-widmann-12-02-14/2392931/

domingo, 9 de febrero de 2014

Dimes y Diretes


La serie "Dimes y Diretes" hasta este momento.
Obra, realización y música: Paco Rossique

viernes, 7 de febrero de 2014

"Caves" en Audiotalaia


http://www.audiotalaia.net/catalogue/at070-paco-rossique/

[at070]

Paco Rossique

Caves
_
It has been a long desired wish and honour to host in our digital catalogue a work by canarian sound artist Paco Rossique. Finally we can present “Caves” one more instalment on the work of this prolific and multifaceted artist.
“Caves” is a site-specific inspiration album. The site in which Rossique focuses it’s flow of creativity is an archeological site on Gran Canaria Island known as the “Cenobio de Valerón”. Underneath a 30 m tall natural stone arch and above 300 m from the sea level 350 cavities where excavated on the rock more than 600 years ago. It’s one of the most important archaeological sites in the Canary Islands.
The strange beauty of those caves carved in the rock upon a cliff serve as inspiration for the 50 minute long album by Rossique. He’s been interested with the sonic properties of caves and underground architecture for a while. In 2011 his interest on this type of construction became a leit motiv by working at a 11th Century underground cistern in Alicante, Eastern Spain.
Since then, Rossique has gathered recordings done on site and re-enacted sound phrases, and ambiences resembling an imaginary soundscape for those constructions. Rossique is not interested in some sort of sound archeology or certain re-enactement of prehistoric music, he’s just interested in creating his own version of it all.
Caves is a procedural dialogue between Rossique and the caves. Through a process half a way from the studio and the caves itself Rossique put together different pieces of a puzzle that strangely fit. Intuition, randomness and some sort of “under control” improvisation seems to me the axis of this work.
Finally you end up listening the result, a very vast oeuvre by the way, and you end up thinking that this is the work of someone having a lot of fun, engaging on a complex process free of constrains, limitations and pre-conceptions; and ending up with a complex sound universe, a very own language; something that nowadays is pretty hard to achieve.

lunes, 3 de febrero de 2014

15 Años

Hoy hace 15 años del comienzo de mi mural "El rostro de la luz". Con motivo de ese aniversario mi amigo Manuel Rodriguez Hernández me envía el siguiente texto con imágenes que no he podido resistirme a guardar como oro en paño y compartir aquí.

El Rostro de la Luz, concierto visual…

Como cada año, y como si de un ritual tribal se tratara, el sol hace acto de presencia y deja constancia de su fidelidad en “El Rostro de la Luz”.

“El Rostro de la Luz” es un mural de unos 31x12 m. ubicado en el edificio de oficinas de la instalaciones del Teatro Cuyás, actualmente cede de la Fundación Canaria de las Artes Escénicas y de la Música de Gran Canaria, y propiedad del Cabildo Insular de Gran Canaria.
En esta obra, realizada por Francisco Rossique en 1999, se conjugan iconos del mundo de las Artes Escénicas (luces, sombras, líneas a modo de pentagrama, multitud de rostros con gestos diferentes como si de una compañía de teatro, danza, u orquesta se tratara, y la presencia de una cara negra a modo de director de orquesta o maestro de ceremonias), en medio de un contexto de canariedad con el guiño al arte prehispánico a través de los colores ocre, toba, blanco y negro.


El mural, que tiene al sol como al mayor de sus aliados, se articula por dos momentos dignos de mención. El primero de ellos es el 3 de Febrero a las 12:00 horas de cada año, tal como queda reflejado en una inscripción del propio mural (Luz del 3 de FEBR). Es el momento del comienzo, de la puesta en marcha de la creación, y que el autor quiso dejar de manifiesto en la misma obra. Para ello y aprovechando la cita puntal, exacta y constante que propicia el posicionamiento terrestre respecto al sol, traza en su lienzo de bloque y cemento, la proyección de la luz solar sobre el mural tras pasar por unos ventanales del edificio. Se pone el cronómetro en marcha, deja constancia del génesis de su obra.


El segundo momento, de espectacular interés, es el día del solsticio de verano. Una vez que el sol supera los edificios colindantes, comienza el concierto de luces y sombras que se alternan y combinan en singular armonía. Concierto visual que dura todo el día, y que tiene su momento culmen cuando el sol llega a su cenit. En ese instante, la mirada del director (cara negra) marca el lugar por donde el sol bañará al resto de caras iluminándolas, y curiosamente, sin dejar casi rastro de sombra en el mural. En ese momento el mural hace justicia a su nombre, podemos verle el Rostro a la Luz. Infinitas combinaciones que quedan simbólicamente de manifiesto en los rostros allí metódica y estratégicamente colocados.


“El Rostro de la Luz” no deja que el observador quede indiferente ante su presencia, una obra que cautiva, que está viva, que se activa y desactiva con astronómica exactitud y que provoca en aquel que la observa un manantial de interpretaciones, y ésta no es más que una de ellas…

Manuel José Rguez. Hdez.
Fotos y texto